Volem ensenyar que les persones, sense adonar-nos-en, imitem als del nostre voltant quan fan una determinada acció. Un exemple molt clar i força quotidià seria el següent: quan estem al teatre i hi ha un moment en què un espectador estossega de cop i volta a més espectadors els ve la tos i fan el mateix.
En un principi voliem reproduir la idea en forma de guió teatral, és a dir, escriure a la paret els sons de la tos en forma de guió i que de fons se sentís el so.
Però després de parlar amb les annas ens van venir més idees i maneres diferents de presentar-ho diferent:
-Hem pensat de fer una paròdia d'això, fer-ho de manera més teatral (i així aprofitar que som escèniques)
-Fer una mena de diàleg entre instrument i veu, aprofitant que la Gal·la toca el violí .
I això és tot, ja que de moment no sabem del cert cap a quin camí enfocarem el nostre projecte.
El nostre grup ara consta de 5 membres: Aida Moré, Gal·la Benito, Nikole Portell, Agnès Jabbour i Mailén Giovagnoli. Les tres últimes s'hi han afegit perquè els ha interessat el projecte i volien formar-ne part.
Després de discutir sobre el projecte vam arribar a la conclusió que el nom no era l'adequat, ja que no tots els exemples que posàvam eren "imitacions inconscients" per tan, vam decidir canviar el nom pel de: ACCIÓ -> REACCIÓ
Ara sabem que volem enregistrar (gravar/fotografiar) les accions inconscients de les persones per acabar-les mostrant d'alguna manera que no sabem com exactament. També se'ns ha acudit que podiem posar una pantalla on aparagués algú badallant i a sobre d'aquesta pantalla una càmera per així veure la reacció de la gent quan ho veu.
Cada cop van sorgint més idees, sobretot quan parlem amb les profes .
Després de la petita crisi que vam patir hem tingut noves idees! No estàvem gaire convençudes de COM presentar el nostre treball, pensàvem que si presentàvem només un vídeo la gent que ho mirés s'avorriria i marxaria a mirar un altre treball. Però després de parlar amb l'Ana Paredes, que ens ha ensenyat vídeos de Pierrik Sorin (http://www.pierricksorin.com/), hem arribat a la conclusió de fer un Vídeo Art. Tenim pensat de posar imatges com:
-Una boca badallant amb una altre a dintre també badallat i una altra, una altra...
-A dins d'una boca aparegui una persona penjant de la campaneta
-Esternudar i fer que una mena de "falver" caigui sobre algú
-Algú saltarà de forma que sembli que va a parar a una boca oberta
En definitiva, realitzar unes accions jugant amb la perspectiva, la imaginació...
A continuació us mostrem l'esbós que hem fet amb perspectiva de com anirà col·locat el projecte:
Després d'una segona crisi, en la que ja no sabiem que fer, l'Albert va saber guiar-nos per emprendre un nou camí ple d'idees.
Durant tot el projecte la cosa ha anat evolucionant, i gairebé a la recta final també. Vam decidir NO fer un vídeo art ja que no dominem gens l’edició de vídeos i el que proposàvem era una feina difícil fins i tot per als que en saben. Finalment ens hem decantat per l'opció de fer un vídeo amb un muntatge més senzill, però divertit. Un fals documental. Tracta d’un virus contagiós anomenat Contagium-Bostellinum
Les imatges següents es troben a la nostra part de paret de la sala on estem instal·lats. L'últim dia és quan l'hem re-decorat, ja que no estava apta perquè la gent la veiés.
